POUM - TÍTOL 1. Capítol III. Gestió del Pla d'Ordenació

Traducció no oficial gentilesa de Google

Ets a: Inici > L'Ajuntament > Accions de govern > POUM > POUM - TÍTOL 1. DISPOSICIONS GENERALS > POUM - TÍTOL 1. Capítol III. Gestió del Pla d'Ordenació

POUM - TÍTOL 1. Capítol III. Gestió del Pla d'Ordenació

Art. 22.- Execució del Pla 

1. La gestió d'aquest Pla d’ordenació i dels instruments de planejament i d’execució que el desenvolupen correspon, en primer lloc i prioritàriament, a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès com administració actuant, sens perjudici de les competències que legalment tenen reconegudes altres administracions i organismes de caràcter públic.
2. Poden també executar el planejament i els projectes d'urbanització els particulars, individualment o agrupats en entitats urbanístiques col·laboradores i en entitats de gestió (societats anònimes, empreses d'economia mixta, etc.). 


Art. 23.- Polígons d’actuació urbanística 

1. Per a l'execució d'aquest Pla i dels instruments de planejament que el desenvolupin es delimiten els corresponents polígons d’actuació urbanística, d'acord amb els requisits fixats en la legislació urbanística vigent (art. 112 L.U.).
En sòl urbà i en sectors de planejament derivat els polígons d’actuació poden ser físicament discontinus, si hi ha la conformitat dels propietaris inclosos en l’àmbit o si aquest inclou superfícies reservades per a sistemes urbanístics generals. També és factible la discontinuïtat per a l’aplicació del sistema de reparcel·lació, als efectes de les cessions obligatòries de sòl, tant per a sistemes locals com per al patrimoni públic de sòl i d’habitatge, i per a la consegüent distribució equitativa d’aquestes i de les altres càrregues i beneficis de l’ordenació, sempre d’acord amb l’article 35 de la L.U. 

En aquest sentit, es considera que el cobriment i/o la permeabilitat de les línies ferroviàries de Vilafranca (les actuals i les que s’han de construir per a la línia d’alta velocitat) poden constituir un sistema urbanístic general de capital importància estratègica. Determinats polígons d’actuació urbanística en sòl urbà , així com el sector de sòl urbanitzable delimitat les Bassetes, generen plusvàlues i resulten beneficiats pel cobriment de les línies de ferrocarril. Per tant, aquests polígons es poden considerar físicament discontinus, i inclouen idealment parts del sistema general de cobriment del ferrocarril, al finançament del qual poden contribuir, mitjançant els instruments previstos per la llei i/o a través de la formalització dels convenis urbanístics adients. 

2. Aquest Pla conté la delimitació dels diferents polígons d'actuació urbanística en els plànols pertinents, si bé com resulta de l’article 12.2 d’aquestes Normes tots ells (excepte els 5 a, 5 b i 6) han de rebre el tractament de sectors subjectes a Pla de millora urbana, als efectes que aquest Pla pugui definir les característiques, el traçat i el cost de les obres d’urbanització. 

3. La delimitació poligonal tendeix a fer-se de manera que, conservant la coherència del planejament, es procuri flexibilitzar al màxim l'execució d'aquest, independitzant cada operació urbanística en diferents polígons. 

4. Quan no sigui possible la delimitació de polígons, o per a l'execució dels sistemes urbanístics que no siguin de cessió obligatòria i gratuïta i en les actuacions aïllades en el sòl urbà, s'aplica el mecanisme de l’expropiació forçosa. 


Art. 24.- Modificació dels polígons d’actuació urbanística 

Els polígons delimitats per aquest Pla d’ordenació, pel planejament que el desenvolupi o per un projecte de delimitació posterior poden modificar-se seguint el procediment previst en la legislació urbanística vigent .
Es permet aquesta modificació amb l'objectiu de facilitar-ne la gestió o efectuar un millor repartiment de les càrregues i dels beneficis que es deriven del planejament. 


Art. 25.- Precisió de límits dels polígons delimitats pel planejament 

1. S'entén per precisió de límits la concreció en la delimitació i la superfície d'un polígon d’actuació urbanística, quan aquesta no suposi l'alteració substancial dels seus objectius respecte a cessions i càrregues d'urbanització. 

2. La precisió de límits d'un polígon d’actuació es pot portar a terme en el mateix projecte de reparcel·lació quan no superi el cinc per cent (5%) de la seva superfície, i sempre que no comporti la inclusió en l’àmbit de nous propietaris.
Cal justificar la precisió amb criteris com l'adaptació a les delimitacions reals de la propietat, desajustaments entre allò previst pel planejament i la realitat topogràfica, la cartografia, o en circumstàncies semblants. 

3. Si la precisió de límits fos major del cinc per cent (5%) o s'hi inclogués la finca d'un nou propietari, és necessària la tramitació d'acord amb la legislació urbanística vigent d'un projecte de delimitació de polígon amb la finalitat de rectificar-ne els límits. 


Art. 26.- Noves delimitacions de polígons d’actuació urbanística 

1. Per a la nova delimitació de polígons d’actuació es segueixen les determinacions fixades en els articles precedents. 

2. Els polígons delimitats amb posterioritat a l'aprovació definitiva del Pla d’ordenació s'incorporen automàticament com un annex d'aquestes Normes urbanístiques. 


Art. 27.- Pla d'etapes 

1. En els plans parcials urbanístics i en els altres plans derivats ha de fixar-se un pla d'etapes que prevegi l'execució i la cessió de la urbanització en el corresponent polígon, i també els terminis màxims per a la construcció de l'edificació. Aquests terminis es determinen en funció de les característiques del planejament, i s'han d’adequar a les previsions del Pla d’ordenació. 

2. L'incompliment de les obligacions dels particulars quant als terminis d'execució dels polígons d’actuació pot suposar l'aplicació de les mesures previstes per la legislació vigent (L.U. i art. 9 R.P.L.). 


Art. 28.- Elecció dels sistemes d'actuació 

1. L'execució dels polígons d'actuació urbanística delimitats en aquest Pla d’ordenació o en el planejament que el desenvolupi té lloc mitjançant qualsevol dels sistemes d'actuació (reparcel·lació –amb les seves modalitats de compensació bàsica, de compensació per concertació, de cooperació i per sectors d’urbanització prioritària- i expropiació) fixats per la legislació urbanística vigent (arts. 115 L.U.). 

2. L'Administració actuant tria el sistema d'actuació aplicable segons les necessitats i els mitjans econòmics i financers amb què compti, la col·laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que concorrin. Tanmateix, els plans parcials urbanístics i els polígons d’actuació d'iniciativa particular s'han d’executar pel sistema de reparcel·lació, en les modalitats de compensació bàsica o bé de compensació per concertació. 

3. Cal que els plans que es redactin determinin expressament el sistema o sistemes d'actuació d'entre els previstos en la legislació urbanística vigent, i que es justifiqui l’elecció. 

4. El sistema escollit ha de garantir l'execució de les obres d'urbanització, la cessió dels sòls per a dotacions i equipaments, la cessió dels vials i zones verdes d'ús públic i el compliment en general dels deures legals urbanístics. 


Art. 29.- Projecte de reparcel·lació 

1. Per a l'execució dels polígons d’actuació en què el sistema d'actuació sigui el de reparcel·lació, en qualsevol modalitat, cal aprovar el corresponent projecte de reparcel·lació, el qual ha de contenir les determinacions i els documents establerts en la legislació urbanística vigent (articles 120 i següents L.U., article 172 R.G.U. i concordants). 

2. Els projectes de reparcel·lació han d'incloure la distribució entre els propietaris de les càrregues d'urbanització corresponents a les obres d’urbanització, a les de demolició, enderroc o destrucció d'edificis, plantacions i altres béns, les indemnitzacions, els costos dels projectes, valoracions i peritatges, les despeses de gestió, les necessàries per a l’efectivitat del dret al reallotjament dels residents i qualsevol altre concepte originat per raó de la urbanització (article 114 L.U.). 


Art. 30.- Projecte d'urbanització complementari 

1. Per a l'execució de les determinacions contingudes en el Pla d’ordenació i en els instruments de planejament que el desenvolupin, respecte de les obres d'urbanització, s'ha de redactar el corresponent projecte d'urbanització complementari d'acord amb allò que preveu la legislació urbanística vigent, projecte que pot aprovar l’Ajuntament directament. El projecte complementari ha de respectar les determinacions del planejament derivat o, en el cas de polígons d’actuació en sòl urbà, en les fitxes o documentació de cada polígon. 

2. També poden redactar-se projectes d'obres quan l'actuació no tingui per objecte executar íntegrament les determinacions del planejament urbanístic. 

3. En qualsevol cas, el projecte d’urbanització ha de preveure la connexió amb les vies existents, i l’adequació de les xarxes de serveis per garantir-ne el seu correcte funcionament en l’àmbit del projecte. 


Art. 31.- Convenis urbanístics 

1. D'acord amb la legislació urbanística vigent l'Administració actuant pot formalitzar convenis urbanístics amb la propietat del sòl. 

Aquests convenis estableixen el marc d'actuació per a l'ordenació, el desenvolupament i l'execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, així com també l'adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d'urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient, sempre que no sigui contrari a la llei i als interessos públics. 

2. Qualsevol conveni urbanístic ha de justificar la seva conveniència per a l'interès públic.
En aquest sentit, són objectius prioritats dels convenis urbanístics la major obtenció d'espais públics per a la ciutat i el compliment del principi constitucional (article 47 de la Constitució) pel qual la comunitat ha de participar en les plusvàlues generades per l'acció urbanística. 

3. El contingut dels convenis urbanístics s’ha d’incorporar a les figures de planejament o d’execució urbanística més adients. 

Les obligacions que s'hagin establert i que afectin el domini o altres drets reals sobre finques han de ser objecte de la corresponent anotació o inscripció en el Registre de la Propietat. 

4. Els convenis urbanístics han de ser aprovats per l’òrgan de govern de la corporació municipal que tingui legalment atribuïda la facultat, per tal que despleguin els seus efectes de validesa. 


Art. 32.- Estudis d'impacte ambiental 

1. S'ha de sotmetre a una avaluació ambiental qualsevol projecte públic o privat consistent en la realització d'obres, d’instal·lacions o de qualsevol altra activitat per a la qual així ho exigeixi la legislació sectorial vigent (R.D. Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, modificat per la Llei 6/2001, de 8 de maig, d'avaluació d'impacte ambiental). 

2. En tot cas i d'acord amb la legislació sectorial vigent (disposició addicional segona de la Llei 4/1989, de 27 de març, sobre conservació dels espais naturals i la flora i la fauna silvestres) és necessari formular un estudi d'impacte ambiental quan la transformació de l'ús del sòl afecti superfícies superiors a cent hectàrees (100 ha). 

3. És preceptiva, d'acord amb la legislació sectorial vigent (Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, aprovatori del text refós de la Llei d’Aigües), la presentació d'una anàlisi dels efectes ambientals en aquelles actuacions que afectin el domini públic hidràulic i que puguin implicar riscos per al medi ambient. 

4. Les persones que pretenguin realitzar activitats amb risc elevat de contaminació atmosfèrica han de presentar una avaluació de l'impacte de l'activitat sobre l'atmosfera, d'acord amb la legislació sectorial vigent (article 6.3 de la Llei estatal 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric). 


Art. 33.- Execució del planejament en sòl urbà 

En sòl urbà, l'execució del Pla d’ordenació i del planejament que el desenvolupi s’ha de portar a terme quan s’escaigui per polígons d’actuació urbanística, entesos com a àmbits territorials mínims per a dur a terme la gestió urbanística integrada, en els quals és possible la distribució justa entre els propietaris dels beneficis i de les càrregues derivades de l'ordenació i assumir les cessions de sòl corresponents, amb inclusió de sistemes urbanístics tant locals com generals. No s’ha d’actuar per polígons quan es tracti d'executar directament sistemes urbanístics generals previstos en el planejament i no inclosos en cap àmbit, o algun dels seus elements mitjançant actuacions aïllades. 


Art. 34.- Execució del planejament en sòl urbanitzable 

1. En sòl urbanitzable, l'execució del sector amb planejament parcial es realitza per polígons complets. Si el sòl urbanitzable té la condició de no delimitat, cal la tramitació d’un pla parcial de delimitació.
2. Quan l'obtenció dels terrenys destinats a sistemes urbanístics hagi de ser realitzada abans del desenvolupament del sector, aquests sòls poden ser objecte d'expropiació, o bé quan escaigui el mecanisme de l’ocupació directa.

Art. 35.- Execució i gestió de sistemes urbanístics 

1. Els terrenys qualificats com a sistemes urbanístics poden ser adquirits per l'Administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent o per expropiació forçosa. 

2. El cost dels terrenys adquirits per expropiació pot repercutir-se entre els propietaris beneficiats per l'actuació en la part que s'estimi d'interès directe, d'acord amb el que disposa la legislació vigent, mitjançant contribucions especials.

Art. 36.- Concessions per a equipaments
Sobre el sòl destinat a equipaments, que en execució del Pla d’ordenació sigui de titularitat pública i de domini públic, l'Administració competent pot atorgar una concessió per a la construcció i/o l’explotació de l'equipament corresponent. Aquesta concessió, que no confereix drets per a ser renovada, no pot tenir una durada superior a cinquanta anys.

Art. 37. Subsòl

1. D’acord amb l’article 39 L.U., el subsòl de les diferents classes de sòl resta sotmès a totes les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d’interès públic. Únicament cal una actuació expropiatòria en el cas que la utilització del subsòl per aquestes finalitats sigui incompatible amb l’aprofitament urbanístic atribuït als terrenys.

2. Als efectes d’allò que preveu l’apartat anterior, es reconeix als propietaris de sòl el dret a utilitzar el subsòl mitjançant construccions, sempre d’acord amb les prescripcions d’aquest Pla i fins a un màxim de dues plantes (equivalents a aquests efectes a nou metres des de la cota del sòl) , que és fins on es considera que pot arribar potencialment l’interès de la propietat privada. En els casos en què la ubicació del nombre de places d’aparcament exigit pel Pla requereixi fer ús de més de dues plantes, i sempre que s’hagin destinat íntegrament les dues primeres plantes soterrades a l’ús d’aparcament, hom pot admetre una tercera planta, però sempre dins del límit dels nou metres de fondària des de la cota del sòl.

3. El que disposa l’apartat anterior es pot alterar mitjançant l’aprovació d’un pla especial urbanístic quan concorrin raons d’interès general i/o públic. En aquests casos, quan la primera planta sigui destinada a usos comercials, magatzems, arxius i altres diferents dels d’aparcament, instal·lacions de l’edifici o trasters dels propis habitatges, el sostre destinat a aquells usos comptabilitza als efectes del càlcul de l’ edificabilitat.

4. L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscs i a la protecció de restes arqueològiques d’interès declarat i dels aqüífers classificats.

5. El subsòl corresponent al sòl que tingui la consideració de bé de domini públic municipal podrà ser, indistintament, bé de domini públic o bé patrimonial. Per tant, de forma justificada i seguint el procediment d’alteració de la qualificació jurídica adient, l’Ajuntament podrà atorgar el caràcter de bé patrimonial a parts determinades del subsòl situades per sota de sòl de domini públic.

Art. 38. Reserves per habitatges de protecció pública

1. D’acord amb l’article 57.3 de la L.U., aquest Pla reserva amb caràcter general per a la construcció d’habitatges de protecció pública el sòl corresponent al 20% del sostre que, per a l’ús residencial de nova implantació, es qualifiqui tant al sòl urbà com al sòl urbanitzable.

En aquest sentit, els plans parcials urbanístics en els sectors de sòl urbanitzable que admetin usos residencials han de contenir expressament aquesta reserva en qualificar el sòl i regular-ne els usos.

També en els polígons d’actuació urbanística i en els sectors subjectes a Pla de millora urbana, en la mesura que prevegin sòl per a l’ús residencial de nova implantació, el 20% del sostre de nova implantació es reserva a habitatges de protecció pública. Aquesta reserva s’ha de concretar en el Pla de millora urbana o, en el supòsits de polígons d’actuació, en el projecte de reparcel·lació o d’expropiació.

2. A proposta municipal, la Comissió Territorial d’Urbanisme pot reduir aquesta reserva, en sectors amb densitats inferiors a 25 habitatges/ha. que no siguin aptes per a la construcció d’habitatge protegit.

3. No és aplicable la reserva de sòl per habitatge protegit en aquells sectors o polígons (o antigues Unitats d’Actuació) que en el moment de l’aprovació d’aquest Pla disposin del planejament derivat necessari i del projecte de reparcel·lació o de compensació ja aprovats.
© 2007 Ajuntament de Vilafranca del Penedès
C/ Cort, 14 - 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938920358
Última actualització: 09/03/2007