Al carrer plouen claus. Cinc pallassos truquen al timbre. La solitud s'escapa pel forat del pany. L'humor i la poesia es creuen al llindar de la porta.
Natanam, en sànscrit, significa dansa. És joc i espai, és construir i desmuntar, és exploració a través del moviment, descobrir la presència d'uns altres i riure amb ells.
Una funció amb un intensa càrrega emocional. Un espectacle ple d’amor i dolor.
Camerata Penedès s’endinsa en el món de les danses del segle XX a través d’obres de Henry Purcell, Claude Debussy, Eduard Toldrà i Igor Stravinsky.
