AJUNTAMENT - CASA DE LA VILA
Comparteix:
La Casa de la Vila és una peça destacada de l'arquitectura vilafranquina, que malgrat les successives transformacions que ha experimentat, conserva encara l'estructura característica del gòtic civil català, amb el pati central, escala i galeria, i una notable façana de pedra al carrer de Santa Maria en la qual destaca, entre d'altres obertures, una finestra geminada i les gàrgoles esculpides en forma d'àguiles amb llurs ales plegades, sobre el cos, i amb el bec obert, que ocupen un lloc important en la iconografia gòtica.
L'edifici que fou adquirit pel municipi el 1559 i que probablement, fou l'antic Palau de Bernat Pellicer, del que en parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II, conserva a la planta baixa l'estructura de voltes i arcades, així com unes sitges, descobertes el 1969, i que daten dels segles XIV-XV.
Aquestes restes de l'antiga construcció gòtica, es troben avui emmascarades per les intervencions dels segles XVIII i XIX, i començaments del segle XX, especialment per la reforma del pati interior, realitzada el 1893 per l'arquitecte Santiago Güell i, per la reforma de la façana principal, el 1909, obra de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés, en la qual s'utilitza moderadament el llenguatge modernista especialment en la ornamentació.
D'entre les seves peces interiors destaca la sala de sessions per l'alçada singular, amb cadirat lateral i pintures i quadres d'interès; i la sala de Sant Ramon amb les modernes pintures murals de Pau Boada, de temes vilafranquins i penedesencs.
C/ Cort, 14
08720, Vilafranca del Penedès
Mapa
AJUNTAMENT - CASA DE LA VILA
La Casa de la Vila és una peça destacada de l'arquitectura vilafranquina, que malgrat les successives transformacions que ha experimentat, conserva encara l'estructura característica del gòtic civil català, amb el pati central, escala i galeria, i una notable façana de pedra al carrer de Santa Maria en la qual destaca, entre d'altres obertures, una finestra geminada i les gàrgoles esculpides en forma d'àguiles amb llurs ales plegades, sobre el cos, i amb el bec obert, que ocupen un lloc important en la iconografia gòtica.
L'edifici que fou adquirit pel municipi el 1559 i que probablement, fou l'antic Palau de Bernat Pellicer, del que en parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II, conserva a la planta baixa l'estructura de voltes i arcades, així com unes sitges, descobertes el 1969, i que daten dels segles XIV-XV.
Aquestes restes de l'antiga construcció gòtica, es troben avui emmascarades per les intervencions dels segles XVIII i XIX, i començaments del segle XX, especialment per la reforma del pati interior, realitzada el 1893 per l'arquitecte Santiago Güell i, per la reforma de la façana principal, el 1909, obra de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés, en la qual s'utilitza moderadament el llenguatge modernista especialment en la ornamentació.
D'entre les seves peces interiors destaca la sala de sessions per l'alçada singular, amb cadirat lateral i pintures i quadres d'interès; i la sala de Sant Ramon amb les modernes pintures murals de Pau Boada, de temes vilafranquins i penedesencs.
Més informació
Descarrega la descripció de la Casa de la Vila i el seu patrimoni (pdf):
Temes relacionats
Comparteix:
