Notícia

Aquest divendres 13 de juliol, a les 9 del vespre, tindrà lloc al Claustre de Sant Francesc el tercer espectacle poètic i musical s’emmarca en la programació del cicle Paraules al Claustre.
En aquesta ocasió, el poeta, traductor, músic i cantant Víctor Obiols acompanyat del músic Eduard Iniesta, oferiran el darrer treball discogràfic de Víctor Obiols, Sacrilegis. Es tracta d’un tria personalíssima de poetes clàssics catalans (Verdaguer, Carner, Maragall, Vinyoli...) convertits en bellíssimes cançons que de ben segur passaran a formar part del cançoner literari de la nostra cultura. 
Seguint les pautes estilístiques que el caracteritzen, Víctor Obiols empra el llenguatge de la cançó popular contemporània, enllaçant d’alguna manera, amb la lírica catalana del segle XX, amb els arranjaments exquisits del prestigiós músic Eduard Iniesta.
Víctor Obiols (conegut també com Víctor Bocanegra) va néixer a Barcelona el 26 de maig de 1960. Estudis de piano amb Rita Brosa, Àngel Soler i Agustí Fernàndez, i de cant amb Dolors Cortès i Kirby Navarro. Estudis de música a l’Escola de Música de Vallvidrera, futura Aula de Jazz, dirigida per Lluís Claret, i a l’Estudi de Maria Anglada del carrer Avinyó. El 1978 guanya el concurs de cantautors Atticus, atorgat per un jurat format pels periodistes musicals Àngel Casas, Françoise Cahuet i JM Pallardó.
Toca durant 15 anys, des de 1977, amb el grup Barucs, (o Baruques) liderat per Miquel Àngel Núñez Baruque, fundador del mític grup de rock progressiu dels 70, Tapiman, grup que no ha deixat mai d’existir en la clandestinitat i que ha estat un fèrtil laboratori d’idees musicals. L’any 1981 entra en el grup de Pau Riba. El 1982 funda la seva pròpia banda, Víctor Combo, on interpreta íntegrament repertori propi, cançons en català amb influència del rock i del blues. L’any 1984 funda el grup Bocanegra amb Pepe Sales, a Santa Eugènia (Es Pla de Mallorca) en una estada a casa de Pete Sinfield (lletrista de King Crimson i productor de Roxy Music) i Mariona Rossell.
Després d’una primera etapa en la qual col•laboren amb músics com Pepe López Jara, Àngel Blázquez, Roberto Gamaza o Rafa Toledo, amb direcció musical de Coque Vázquez, realitzen dues gires per Catalunya amb el Circuit català de sales organitzat per la Generalitat de Catalunya, i enregistra finalment BOCANEGRA U (Onomaster,1986), amb Jordi Bonell, Steve De Swardt, Andreu Simon i Coque Vázquez (disc que es reedità en CD a Quadrant Produccions de JR Jové (Lleida, 2005)). Posteriorment s’incorporen al grup Joan Vinyals i Cinto Bonell. El grup mereix una excel•lent acollida de crítica i públic, i es presenta al Festival del Grec, La Mercè i arreu de Catalunya.
L’any 1988 Víctor Bocanegra dissol el grup i marxa a l’estranger, primer a Holanda (un any) i després a Anglaterra, on hi viurà tres anys. Bocanegra farà una breu reaparició el setembre de 1992, a la sala Europa de Lleida i al Sot del Migdia, dins el festival de la Mercè 92.  Pepe Sales inicia una carrera en solitari fins a la seva mort (1994). El 1999 Víctor Obiols (àlter ego de Víctor Bocanegra) publica un llibre de poemes sobre la música i la persona del pianista de jazz Cecil Taylor (El croc de l’esfera, Umbra Editora).
El gener del 2003 reapareix Víctor Bocanegra en solitari a la sala Harlem de Barcelona per retre homenatge a Sales, acompanyat per Joan Vinyals a la guitarra. El juliol del 2004 toca al CCCB, on s’afegeix Aurora Gasull a l’harmònica. El desembre toquen al Círcol Maldà en quartet, sense Gasull però amb David Xirgu (bateria) i Hernán Flores (baix) . El febrer del 2005 actuen al centre cívic Cotxeres Borrell, i el mes d’abril apareix el disc BLOC DE LÍRICA DURA, amb lletres de Josep Sales i en homenatge a l’artista desaparegut.
L’any 2008 va gravar l’àlbum FONOGRAFIES . El quartet de Fonografies va presentar-les al Festival de Jazz de Barcelona (Harlem, novembre 2011). El setembre de 2011 Víctor Obiols (com a director) va presentar l’espectacle  VILLON (LES BALADES) (CD a Nòmada57, 2011) al Teatre del Raval de Barcelona, amb els actors Pepa Arenós i Jaume Comas, amb la musicació dels poemes del poeta medieval francès François Villon. 
A principis del 2012 comença a compondre els temes d’un nou àlbum, que es presenta en embrió al’Alfa Bar de Gràcia el setembre del 2012. L’àlbum CANÇONS DE L’AKÍDELARA.
SACRILEGIS.  Víctor Obiols  va parlar del “sacrilegi” que suposa musicar un poema és un àlbum que surt com a llibre-disc, ja que les cançons en CD van acompanyades d’un bell llibre, amb textos originals de Lluís Solà, Mingus B. Formentor, Rosa Porter Moix, i el mateix Víctor Obiols -que comenta també les cançons-poemes un per un-, sense oblidar l’Autocrònica de V. Bocanegra sobre l’estrena mundial al Casino de Vic (teatre l’Atlàntida), esdevinguda el 25 de novembre del 2016. Els poetes clàssics van passar pel sedàs harmònic convingut, i són oferts a les oïdes que s’hi prestin. 
Eduard Iniesta (Barcelona, 2 de març de 1968) és un compositor català especialitzat en instruments de doble corda de la Mediterrània.
l seu interès pels instruments de doble corda li ve de les agrupacions de corda (rondalles) catalanes i mallorquines, que havia escoltat de petit. Aquestes textures sonores i el seu interès per la música popular, el va influir en la sonoritat de les seves composicions, que acostuma a vestir amb alguns dels més de 40 instruments que toca de Grècia, Turquia, Egipte o Portugal.
Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, Eduard Iniesta va compaginar el seu inicial període d'aprenentatge musical simultàniament amb els estudis de Dret fins a la seva llicenciatura. Durant una llarga etapa, el compositor va viatjar a països com Turquia, Grècia, Síria o Portugal per tal d'aprofundir en el coneixement dels instruments de corda autòctons.
La seva música és portuària perquè neix a Barcelona, on hi arriben les influències culturals dels països que l'envolten, fet que afegeix matisos i colors a la seva obra.
Amb la seva música ha rebut diversos premis i la seva vida professional es nodreix principalment del seu vessant com a productor, intèrpret i compositor. Com a productor, cal destacar el premi a 'La millor producció de l'any' per al disc Marina Rossell canta Moustaki. Com a intèrpret i compositor, els premis 'Al millor disc de l'any (2007) segons la crítica per al disc 'Andròmines' atorgat pel Grup Enderrock, i 'Al millor disc/concert' (2011) per al disc Els set pecats. Per l'obra La petita casa de mi mateix fou nominat als premis de la música independent espanyols (premios min) i als premis Enderrock 2017.
Recordem que tots els espectacles del cicle Paraules al Claustre són d’entrada gratuïta, però que l’aforament és limitat, per a la qual cosa es demana puntualitat.