Notícia

El Simposi interdisciplinari celebrat al Claustre de Sant Francesc, els passats dies 12 i 13 de maig sobre la figura literària de la Renaixença, posa a tots els especialistes d'acord en la importància de Manuel Milà i Fontantals com a peça clau en la construcció de l'èpica catalana del segle XIX.

Constructor d'una literatura pròpia i irrepetible la figura humana i literària de Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 1818-1884) va ser debatuda intensament pels 10 ponents vinguts de gairebé totes les universitats del país. Aspectes com l'aportació del filòleg vilafranquí en la recuperació de la poesia popular catalana, l'ús de paraules i modismes propis del Penedès a la seva obra, així com la seva influència en la conformació de l'àmplia galeria de mites i símbols que el catalanisme va utilitzar i projectar cap al futur, foren alguns dels aspectes que durant dos dies es van poder escoltar a les diferents comunicacions que formaven part del Simposi organitzat pel Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca.

Altres vessants més literàries van situar el filòleg romanista, poeta, catedràtic universitari, intel·lectual de la Renaixença vilafranquí com a figura clau per entendre la primera generació plenament romàntica de la nostra cultura, gràcies als seus brillants treballs sobre l'èpica romàntica acostant-lo a la comprensió d'Homer, el poeta més venerat al segles XIX i també en un exercici de veritable literatura comparada, Fonxo Blanc va contrastar el llenguatge arcaitzant de La Cançó del pros Bernart amb el noucentisme de Carles Riba a la seva traducció del Tristany i Isolda de Joseph Bédier.

El simposi també va abordar la visió i els treballs d'investigació de Milà i Fontanals en matèries d'ortologia, de folklore i estètica. En aquest darrer aspecte cal fer un esment especial a la ponència de la Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, Pilar Vélez, que revelà la claríssima influència de l'estètica natzarena en el cercles acadèmics postulats a la Barcelona del segle XIX, especialment representada pel seu germà Pau Milà i Claudi Lorenzale, estretament lligada a la formalitat acadèmica on hi va romandre gairebé en exclusivitat ja que no gaudí d'una penetració social remarcable.

Així doncs, influències, investigacions, i creacions de Manuel Milà i Fontanals van centrar la vida i el diàleg entre la trentena d'assistents al simposi (entre ponents i públic) durant dos dies que seran recordats com una convivència i un intercanvi intel·lectual de gran profunditat i rigor.