De les 78 candidatures, 11 han estat seleccionades com a finalistes desprès d’un llarg procés de selecció.
La Festa Major de Vilafranca del Penedès, entre els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra
10 de juny de 2009L'Organització Capital de la Cultura Catalana ha fet públic que la Diada de Sant Jordi, la Sardana, els Castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó, les representacions de la Passió de Jesucrist, els balls de Diables, la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès, la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum han estat elegits per votació ciutadana com els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Aquestes propostes, finalment guanyadores, han rebut el 45% del total de vots emesos.
Durant tot el passat mes de maig es van posar a votació ciutadana, en la qual van participar 37.418 persones, de 705 municipis catalans i parròquies andorranes diferents, que van emetre 229.489 vots. Cada persona participant podia votar una o fins a deu de les propostes. També hi ha hagut vots emesos des de 46 països, procedents de catalans o andorrans residents a l'exterior.
La campanya d'elecció ciutadana dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra s'ha desenvolupat amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà.
El president de l'organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha valorat molt positivament el desenvolupament de la campanya d'elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Xavier Tudela ha manifestat que “estem molt agradablement sorpresos i satisfets per la gran participació que hi ha hagut, el que ens ha permès a tots plegats conèixer millor el nostre ric patrimoni cultural immaterial. D'altra banda, a partir d'ara, farem accions nacionals i internacionals de promoció dels 10 tresors elegits, i del conjunt de les candidatures que hi optaven. Aspirem i esperem que cada tresor, i per extensió totes les candidatures, siguin portes d'entrada al coneixement de la nostra cultura”.
La classificació final de l'elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra és la següent:
1) Diada de Sant Jordi (12,67% dels 229.489 vots emesos)
2) Sardana (9,41)
3) Castells (5,89)
4) Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó (4,53)
5) Representacions de la Passió de Jesucrist (4,18)
6) Balls de Diables -diables+correfocs- (4,04)
7) Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell (2,17)
8) Festa Major de Vilafranca del Penedès (1,14)
9) Festa de la Misteriosa Llum de Manresa (1,09)
10) Patum de Berga
La Patum de Berga ha estat automàticament un dels deu tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, atès que va ser declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco.
La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011.
Durant tot el passat mes de maig es van posar a votació ciutadana, en la qual van participar 37.418 persones, de 705 municipis catalans i parròquies andorranes diferents, que van emetre 229.489 vots. Cada persona participant podia votar una o fins a deu de les propostes. També hi ha hagut vots emesos des de 46 països, procedents de catalans o andorrans residents a l'exterior.
La campanya d'elecció ciutadana dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra s'ha desenvolupat amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà.
El president de l'organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha valorat molt positivament el desenvolupament de la campanya d'elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Xavier Tudela ha manifestat que “estem molt agradablement sorpresos i satisfets per la gran participació que hi ha hagut, el que ens ha permès a tots plegats conèixer millor el nostre ric patrimoni cultural immaterial. D'altra banda, a partir d'ara, farem accions nacionals i internacionals de promoció dels 10 tresors elegits, i del conjunt de les candidatures que hi optaven. Aspirem i esperem que cada tresor, i per extensió totes les candidatures, siguin portes d'entrada al coneixement de la nostra cultura”.
La classificació final de l'elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra és la següent:
1) Diada de Sant Jordi (12,67% dels 229.489 vots emesos)
2) Sardana (9,41)
3) Castells (5,89)
4) Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó (4,53)
5) Representacions de la Passió de Jesucrist (4,18)
6) Balls de Diables -diables+correfocs- (4,04)
7) Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell (2,17)
8) Festa Major de Vilafranca del Penedès (1,14)
9) Festa de la Misteriosa Llum de Manresa (1,09)
10) Patum de Berga
La Patum de Berga ha estat automàticament un dels deu tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, atès que va ser declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco.
La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011.
